el tresor de mildenhall

TITOL DEL LLIBRE: EL TRESOR DE MILDENHALL

RESUM:

El 1946 a les illes Britàniques, un llaurador que treballava les terres d'un senyor va trobar un tresor amagat sota terra i el amo de les terres li va dir al llaurador que li deixaba el tractor per treure el tresor. el llaurador va treure el tresor, pero era tan bona persona que li va regalar al seu jefe. El senyor fort que era el jefe no va dir mai res del tresor, pero un dia va vindre un inspector a casa del senyor fort i li va veure el tresor damunt la taula i li va dir que aixó ho tenia que dir a la policia. Quan ho va dir a la policia el van jutjar i ell va dir que no es pensava que fos tan valuós. El jutje se'l va creure i finalment el van exposar a un museu.                                    

                                                      fi

ORIÓ

Orió o El Caçador  és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món. És una de les constel·lacions més grans i brillants, i una de les que es reconeixen més fàcilment.^[1] El nom es refereix a Orió, un caçador de lamitologia grega. Orió es troba al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caçadors: el Ca Major i el Ca Menor, barallant-se amb Taurus, el Toro. Altres preses com Lepus la Llebre, també són a prop.

LA LECTURA

El llibre és força, és valor, és poder és aliment torxa del pensament i Déu de l'amor.

Ruben Dario                               

SANT JORDI

Sant Jordi és un noi que vol ser un heroi.

Sant jordi ja és cavaller i ho celebra pel carrer.

El drac ja ha matat       i la rosa a la princesa ha entregat.

                                                        

PARTS DE CASTELL

Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficia i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere.
Segons la interpretació romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres.
Mercuri no apareixia a la primera mitologia romana, sinó que va sorgir després, assimilat a l'hermes grec (aproximadament al segle IV aC). La seva popularitat, però, el va convertir ben aviar en una de les divinitats principals del panteó, com proven els nombrosos llocs de culte conservats i el festival Mercuralia en honor seu.









    

 Roger París Rovira  i  Guillem Viñas   

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la  plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea). L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere⁾
A l'amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors; lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium). Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites naumaquia) omplint l'arena d'aigua.
El primer amfiteatre es va construir l'any 59 aC per ordre del màxim pontífex romà i cap d'obres públiques, gai escriboni curió. Els primers amfiteatres foren fets de fusta; posteriorment es van construir amb pedra. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d'August, l'any 30 aC, abans que arribés a ser el primer emperador de Roma. L'amfiteatre d'August va continuar essent l'únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que Vespasià va començar a construir el Coloseu o Amfiteatre Flavi, inaugurat l'any 80 dC. que va ser el més gran i complet dels amfiteatres romans.

 Guillem Viñas i roger París

La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquia). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe  social més alta després de la monarquia a les societats premodernes. Sovint les famílies ennoblides disposaven de poder militar i econòmic. En l'època actual la majoria de títols nobiliaris s'han desvinculat dels poders de l'estat, però persisteixen com una forma de distinció del llinatge. És el cas d'Espanya on el monarca segueix atorgant, en alguns casos títols nobiliaris a títol personal o heretables.



 

 guillem viñas